Ponències

Conceptes, reivindicacions i condicions. La transversalitat com a posicionament
Nora Sternfeld. Educadora d’art i comissària, catedràtica d’estudis documenta a Kunsthochschule Kassel

Des d’una perspectiva teòrica de l’hegemonia, la funció de les Institucions culturals radica tant en el manteniment de l’hegemonia dominant com en el seu desafiament i qüestionament. Després de la crisi de la representació, si volem ser conseqüents i avançar cap a l’existència d’institucions socialment rellevants, hem de decidir cap a  quin costat volem decantar-nos. Referint-me a la teoria de l’hegemonia de Chantal Mouffe, a la meva xerrada defensaré la necessitat d’apostar per institucions democràtiques radicals. Segons «l’enfocament agonista» exposat per Mouffe: la seva «dimensió crítica consisteix en fer visible allò que el consens dominant tendeix a enfosquir i esborrar, donant veu a tots aquells que són silenciats dins del marc de l’hegemonia existent». Des d’aquesta perspectiva, podríem entendre tant el comissariat crític com l’educació als museus com a pràctiques intel·lectuals orgàniques, sense que tengués ningun sentit diferenciar-les. Però com tots sabem, aquestes dues funcions bastant joves a l’àmbit de les exposicions, són diferents en termes de tasques i lògiques estructurals. Per tant, la ponència abordarà tant el potencial intel·lectual orgànic com la realitat estructural de la mediació, per tal d’imaginar possibles transversalitats dins de la institució. La mediació serà abordada: a) entre continuisme i un nou començament, b) entre serveis i criticicalitat, c) entre professionalització i amateurisme i d) entre la pedagogització de la política i una repolitització de la pedagogia. En el camí trobarem noves imaginacions i condicions precàries, conceptes i reivindicacions dels mediadors del segle XXI.

Allò que no es pot exposar
Vito Gil-Delgado. Una de les responsables dels programes educatius del CA2M Centro de Arte Dos de Mayo (Móstoles, Madrid)

Parlarem de les relacions entre el comissariat i l’educació en el cas pràctic del CA2M Centro de Arte Dos de Mayo. En com fem des del departament d’educació amb els discursos curatorials i com manejam la invisibilitat que ens dona estar a fora d’un departament expositiu. També abordarem les tensions que aquest diàleg produeix, els èxits i plantejarem algunes preguntes que podem pensar al llarg del seminari. Això pot ajudar a observar què fem i per a què dintre d’un museu i a generar petits desplaçaments que ens facin treballar d’una manera més honesta amb els públics. 

Ritme de canvi
Leanne Turvey. Responsable Programa Escolar i de Professorat de l’Àrea d’Educació de Tate Modern (Londres)

Tot agafant els «Compromisos» del nostre equip del programa escolar i de professorat com a marc, la meva presentació compartirà els canvis i intervencions que realitzam per fer que la nostra oferta i el nostre treball reflecteixin les identitats, interessos, preocupacions i passions dels joves als quals obrim les nostres portes tots els dies. Aquets canvis han estat realitzats a la vegada que transformacions i renovacions a nivell institucional en general, i en paral·lel a un context ple de dificultats, on assistim a la devaluació de l’educació artística en el currículum, la mercantilització de la educació, retalls en el sector públic, i el sorgiment del discurs de la dreta després del Referèndum del Brexit. Espero compartir algunes de les complexitats en joc en una gran institució quan intentes fer canvis, on hem aconseguit els recolzaments necessaris, i on hem aprés, on hi ha hagut problemes i on encara hem d’aprendre.

Museus/ economies comunitàries/ ecosistemes saludables: reptes i potències de les ecologies de les institucions culturals
Javier Rodrigo. Coordinador de Transductores, plataforma sobre mediació, cultura i investigació

Els museus i centres d’art responen a unes polítiques culturals en relació als territoris i ecosistemes. Moltes d’aquestes polítiques foren en molts dels seus casos fruit de planificació estratègica d’urbanisme neoliberal, desarrollista o marcades per polítiques de gestió amb la idea de ser estàndards o marques d’atracció turística. Aquesta presentació pretén revisar les polítiques museístiques des de la perspectiva de les economies comunitàries, del decreixement cultural per repensar una altra ecologia política dels museus. El repte actual davant la crisi climàtica i política és reformular altres polítiques culturals de museus que siguin sostenibles amb els ecosistemes socials i territorials. Les preguntes que volem compartir 

Com escolten activament els museus i es deixen travessar por temàtiques i sabers dels territoris?

Quins són els desafiaments de pensar en el museu como un node dins d’un ecosistema cultural i social a les ciutats i experimentar altres economies (feministes, decrecentistes, intercooperatives)?

Quin és el model de ciutat i museu que volem enfrontar davant la crisi 21 i la ruptura del pacte social de la democràcia representativa? Com podem desbordar el museu com una institució democràtica més enllà de la economia del turisme i les industries creatives?

Deixar-se afectar. Tensió i aprenentatge en els processos de mediació
Leire San Martin. Responsable de Mediación de Tabakalera, Centro Internacional de Cultura Contemporánea (San Sebastián)

En aquesta presentació es partirà fonamentalment de dos projectes de mediació en els quals hem treballat durant els últims anys. Per una banda, «Harrotu ileak», un espai que vàrem activar el 2016 i pel que han passat moltes i molts joves que viuen a Donostia. Amb elles i ells s’han activat diversos processos d’aprenentatges que circulen en diverses direccions, ens afecten a nivell institucional però també personal, i ens ensenyen a mirar la nostra ciutat des d’un prisma més ampli. Per altra banda, «Archiveras del humo», procés en el que antigues cigarreres de la fàbrica de tabac i actuals treballadores del centre cultural ens reunim periòdicament per, entre d’altres coses, activar un arxiu comunitari i pensar en col·lectiu sobre el que entenem per memòria i història. Proposam llegir el treball des de la pràctica per reflexionar sobre les possibilitats i problemàtiques que sorgeixen en espais col·lectius com aquets, mai exemptes de conflicte i tensió.

Connexió i compromís amb l’entorn social. L’experiència del Museu del Ter (Manlleu)
Carles García Hermosilla. Director del Museu del Ter (Manlleu, Barcelona)

En aquesta sessió parlarem de com des del Museu del Ter treballem amb l’objectiu de teixir xarxa amb els diferents col·lectius i entitats i promoure la participació, l’accessibilitat i la representació dels diferents grups socials. Ens centrarem en dues experiències d’àmbits diferents. Per una banda, parlarem dels tallers «Desvetllem la memòria» de recollida i documentació de fotografia històrica amb processos participatius que el museu organitza des de l’any 2006. En l’àmbit educatiu, prioritari al nostre museu, parlarem de la participació en el Programa «Magnet.  Aliances per a l’èxit educatiu» que impulsa la Fundació Jaume Bofill, i que en el nostre cas s’ha materialitzat en una aliança amb l’Institut del Ter de Manlleu que ha convertit el museu en una aula més del centre.

La geometria variable del desviament: educació i curadoria (ciutadana) en temps impressionants
Mônica Hoff. Artista, comissària i investigadora

Com pensar les relacions entre educació i curadoria en aquests temps tan impressionants que estem vivint a l’altra banda de l’oceà? Com no caure en l’estètica de la desgràcia o en les polítiques de salvació quan tot comença a cremar al voltant? Com anar més enllà dels simulacres d’experiències, dels falsejaments de situacions, de la lògica dels models, de les captures programàtiques i dels gasos institucionals paralitzants quan la situació ens convoca justament a defensar el que crèiem ser el nostre objecte de crítica ? Prenent com a punt de partida l’escenari polític actual del Brasil, en la meva conferència faré una reflexió sobre els punts de trobada i desplaçament, és a dir els desviaments, que es poden construir des de la relació entre educació i curadoria.